Múltiples regalitos y algo más

Pues eso, que tengo unas amigas que no paran de darme cosas y nunca pongo fotos ni nada.

Estos son unos pendientes que me hicieron Mayu i Irethye. Los que son de fimo, los hizo Irethye. Como veis, tienen mano en esto y les sale que ni pintados. Lástima que yo nunca me acuerdo de ponermelos, aunque los tengo en una cajita (que me hizo mayu, de unos gatitos) en la mesita de noche.

Estos son unos jabones que hizo Irethye y me los regaló por navidad, junto con el collar grande de la foto de arriba. El oscuro es de chocolote y, el otro es de una flor que creo que es caléndula XP Que, éste último ya casi está a las últimas de usarlo XP aunque me costó usarlo, con lo monos que son.


Estos son unos jabones que me regaló Mamba la segunda vez que quedamos todas y nos vimos, juntamente con un alfiletero muy mono (el bicolor que se ve debajo) que, me da lástima usarlo de mono, así que le doy la vuelta y pongo las agujas por la parte de atrás, para que no queden marcas arriba.

La ratita que se ve es otro alfiletero, pero este me lo hizo Mayu, justo cuando empezava a enseñarme a hacer punto de cruz. A la vez, me hizo un guardagujas del mismo color a juego. Este juego es algo único que de momento sólo tengo yo XP Luego me regaló otro guardaguajs, el azul.
Y, luego está la postal que hizo Irethye, con relieve y todo. Intentó explicarme como se hizo pero, ya no recuerdo ni la mitad de lo que me dijo. Es lo que pasa cuando una tiene mala memoria.

Y esto es un costurero en forma de bola de arroz que sólo tengo yo XP Cómo siempre, me ayudó Mayu (por eso vivimos en el mismo pueblo XDD) Con esto aprendí el punto de festón, aunque me sale como el ****

Esta es la parte interior del costurero. Las tijeras, el buscatijeras y los botones, son material que también me ha dado Mayu, entre otras cosas.

Como véis, todas ellas son muy mañosas y siempre van haciendo detallitos que, yo no hago, ya sea porque no tengo tiempo o, por pereza, con lo que acabo comprando algo de tienda XDD

Pero aunque sea poco mañosa, de vez en cuando también hago algunas cositas, como esta rosquilla imán que le hice a Mayu. Hice otra en lila para otra persona que me lo pidió, pero no tengo foto.
Éste es uno de los detallitos que les hice para navidad, aunque éste es un poco diferente poque lo hice antes, de prueba y, está peor. Es un llavero a pesar que no se le ve la parte de llavero, porque está detrás. El otro detalle fue otro llavero pero, eran dos frutas de ganchillo también.

Este es otro detallito que me hizo Mayu, es una ovejita que solía dibujar otra amiga mía, así en estilo de dibujo japonés.
Y este fué mi primer detallito en ganchillo que hice para Mayu, una ratita en ganchillo.

Por desgrácia, ahora tengo un pequeño problema y me han recomendado que no haga más ganchillo por un buen tiempo. Aunque, muy a poco a poco, aún voy haciendo alguna cosita, a muy largo plazo por la lentitud con la que la tengo que hacer.

24日 3 月 2009年, 火曜日

Aquest dia vam anar a veure un lloc que no recordo el seu nom (quina novetat XDD). Però sí que puc dir que allà vaig veure el primer temple sintoista des que era al Japó. Al contrari que els budistes, els sintoistes canten les seves plegaries i, en definitiva, hi ha més soroll que als temples budistes, que es caracteritzen per ser tot el contrari, molt silenciosos.


Al costat del temple hi havia un carreró tot ple de paradetes de dolços i altres cosetes tipus souvenirs. Allà vaig comprar uns dolços típics de Kyoto que, no els podia comprar a Kyoto perquè caduquen en tres dies TT.TT, i, els que vaig comprar a Tòkio no eren tant bons TT.TT però, eren els únics que aguantarien el viatge de tornada a casa.
Aquí encara no hi havia gaire gent. Més tard, estava tot ple.


Vam estar tot el matí voltant per allà i, intentant trobar-nos, perquè ens va separar i no hi havia manera de trobar-nos XDDD

Vam donar unes poques voltes fins que ens vam decidir a parar-nos a dinar en un gran passeig que, estaven preparant per l'ohanami.
L'ohanami és una tradició japonesa en que la gent dina i fa gresca sota els cirerers florits.

Preparació de l'ohanami.

Més enllà, hi havien unes paradetes de menjar i, vam acabar comprant alguna cosa calenta, per variar una mica ^^ i acabar de fer el dinar.

Peixets!!!!
Per la tarda, vam decidir que cadascuna aniria a veure el que volgués, havent dit una hora per tornar-nos a ajuntar al hostal. Jo vaig aprofitar per anar a veure el Tokyo Dome, l'estadi de beisbol més important que conec al Japó. Després, vaig tornar a Akihabara, per veure una mica més, perquè em vaig quedar amb les ganes, i és quan vaig trobar la meva samarreta de GITS de l'home que riu ^^


Al vespre, havien quedat per sopar amb uns amics a Shinjuku. Eren uns nois que feia un any havien estudiat a la UAB d'intercanvi.

Aquella mateixa nit, les meves dues amigues havien d'agafar un bus nocturn per tornar cap a Kyoto. I, jo vaig haver de tornar sola a l'hostal. L'endemà, ben d'hora al matí, era a mi a qui tocava marxar però, del Japó. Les petites vacances s'havien acabat però, no sense deixar un regust ben agradable i, ganes de tornar ^^

Per tot aquestes anècdotes, dono les gràcies a totes aquelles persones que em van acompanyar, encara que només fossin cinc minuts, perquè em van ajudar moltíssim i, van fer possible que aquest viatge fos la cosa més meravellosa que m'hagués pogut passar ^^ Per tot això, GRÀCIES!

22日 3 月 2009年, 日曜日

Si mai voleu veure bones vistes de la ciutat de Tòkio, el millor lloc és el mirador de l'edifici del govern metropolità de Tòkio, i no pas la torre de Tòkio. La torre de Tòkio et fan pagar i has de fer una cua impressionant però, a l'edifici del govern metropolità, l'entrada és gratuïta, si més no, també hi ha cua si no arribes d'hora XP


Les vistes són espectaculars però, el dia no acompanyava, a vegades plovisquejava i, estava núvol.

A l'última planta de l'edifici, la nº 45 i que és el mirador, també trobes un petit restaurant, per qui vol dinar allà. No vaig ni gosar mirar els preus.

La torre de Tòkio.

Després d'allà, vam anar a veure el jardí del costat, que és un lloc bastant turístic, també. Allà, aprofitant que havia deixat de ploure, vam dinar (altre cop carmanyoles).


Aquest jardí és molt gran i, tenia les seves seccions: el jardí tradicional, el modern, una part que li diuen la mare protegint el seu fill (els arbres en aquesta zona són enormes), etc...


Sortint del parc ens trobem amb una concentració de rockers ballant XD

Després vam fer ruta fins a Harajuku, que estava ple de gent i gairebé no vam poder entrar però, ens vam fer un puricura, em sembla que es diu (fotos que són pegatines i que les pots adornar com vulguis ^^); i, després, vam fer ruta fins a Shibuya, que també estava ple. A Shibuya hi ha un altre mandarake però, no tant gran. El vam intentar trobar i va ser impossible, allà la gent passava de nosaltres i no els hi podies preguntar.

L'entrada de Harajuku.
El famós encreuament de pas zebra de Shibuya.
El casi emblemàtic edifici 109 de Shibuya. Surt a moltes pelis i animes japonesos.

Del dia següent, no crec que faci falta posar fotos i, tampoc en tinc gaires, més que res, perquè vam anar a Disneyland Tokyo. No crec que faci falta dir res més a part que, totes les crispetes tenen un gust estrany. Les tenen amb curry, amb soja, amb mel i, en alguna part, encara les vaig veure que n'eren només amb sal! però hi havia unes cues per comprar-ne que vaig passar.

21日 3 月 2009年,土 曜日 (2na part)

Una de les meves amigues havia escoltat d'un lloc on es feia un mercat a l'estil del de st. Antoni, als diumenges a Barcelona. Aquesta era la nostra primera destinació aquell dia.

El mercat era tal i com li havien dit però, el que no havien dit es que estava situat en un pàrquing enorme i, que ocupava tot el pàrquing gairebé. Una burrada de gran. Hi havien moltes coses curioses, tals com joguines antigues, aparells electrònics que vés a saber per a què serveixen, etc... interessant per a qui li agraden aquestes coses. En el meu cas, no em fa ni fred ni calor.


Arribat el migdia, agafem el monorail per anar al centre de Tòkio i dinar per allà. És el primer dia que no porto carmanyola!!! TT.TT

El pla és anar a akihabara però, acabem donant una mica de volta per mirar una mica més la ciutat. I, entre els carrers que passem estan el dels llibres, el de l'electrònica i, el de la música, on em vaig comprar una petita joia ^^ les partitures per banda d'una cançó que m'agrada ^^


Finalment, ens aturem en un lloc de menjar ràpid per dinar. Tenen una màquina a fora on es compra el tiquet del dinar, llavors entres a dins i l'entregues a la dependenta i, amb un minut ja te'l tenen fet O.o Els menús estan exposats a l'entrada amb fotos i, són enganyoses perquè els plats semblen més petits ><.

Després de dinar, i fent un petit gran esforç (el que et permet un estómac ple), arribem a akihabara i, el primer que busquem és l'edifici Mandarake. Aquest és el lloc que tot otaku ha de visitar a Tòkio, diuen; però, jo el vaig visitar i, sí, és enorme però, només té còmics i cosplay. L'última planta és on hi han les figuretes però, a un preu que t'hi repenses. A part de figuretes i manga, només hi han disfresses de cosplay.


El Mandarake és l'edifici negre.

Pel meu gust, em van agradar més les botigues del voltant, tot i que l'ambient era una bogeria. Els edificis dels carrers eren tot botigues, a la planta baixa, a la primera hi havia una altra botiga, a la segona una altra diferent, i així com tantes plantes tinguessin els edificis. A això, se li ha de sumar el fet que cada botiga té la música a tota castanya.

L'experiència es pot resumir així: 3-4 hores pululant per allà i, només he vist un carrer de cantonada a cantonada i, el de davant, també de cantonada a cantonada. Hi han tantes coses que se t'escapen de la vista O.o Però, estic contenta, vaig aconseguir el meu depertador de Totoro ^^.


La tornada a l'hostal va ser bastant LOL. Estàvem les tres amigues esperant el tren, al costat, un munt de gent que ha acabat de treballar. Quan arriba el tren, ens acostem per entrar al tren i, les dues amigues meves es veuen arrosegades i apretades per la multitud, mentrestant, a mi se'm queda una cara de què ha passat XP Va ser molt impactant veure com un home es posava d'esquena a la porta del tren i empenyia amb l'esquena mateixa per poder entrar tot i estar ple a vessar O.o i, encara s'hi va fer lloc O.o

El següent tren que va passar, el que jo vaig agafar, anava buit ¬¬ no acabo d'entendre perquè havia d'agafar tothom aquell tren ¬¬

21日 3 月 2009年,土 曜日

Més coses sobre l'hostal. Hi havia una cuina comunitària a cada pis. La del primer pis, sincerament, feia por de l'aspecte deixat que tenia. Hi havia un bany comunitari, d'aquells típics que es veuen a ranma o, naruto, d'aquells que tens una piscineta d'aigua calenta (en aquest cas d'un color verd dubtós XDD) i unes aixetes amb un tamboret i una palanganeta a davant de cadascuna. Però, també hi havia un parell de banys individuals.
Per la banyera comuna, s'havia de tenir molt en compte les hores de banys que hi posava el cartell a la porta d'entrada, a no ser que una es volgués banyar amb tot d'homes al seu voltant ¬¬u El que tampoc convencia era que el finestral del bany comunitari, sempre tenia una escletxa oberta i, donava a l'edifici del costat, on hi havien unes quantes finestres. El dia que em vaig haver de banyar a aquest bany, vaig fer un temps rècord XDDDDD <- la cua pels banys individuals era una mica llarga. A la cuina de la planta baixa, a més de donar por pel seu aspecte (era la més utilitzada, tmb) hi havia una màquina d'aigua fresca i de tè. Cosa que estava molt bé perquè així no haviem de comprar aigua cada dos per tres. Tot i que la de l'aixeta no tenia tant al gust. També hi havia un mini forn i un microones. Més cap a l'entrada hi havia el típic ordenador amb internet que es paga per hores i, el telèfon públic. Això, just al costat de la recepció. Aquesta és la recepció (fotos agafades de la seva web - aquest home jo no l'he vist XDDD)
A la dreta de la recepció trobes l'àrea per dinar, xerrar, etc... Hi han unes quantes guíes al prestatge, una d'elles en espanyol, on tots els espanyols que hi passen, hi deixen el seu nom XDD ergo, jo també. També es veu el mini forn i el microones. I, a baix a l'esquerra, l'ordinador. No es veu però, a la dreta de l'home de les ulleres i texans, hi ha el telèfon públic.
Màquines de refrescos i begudes calentes. Les escales per pujar al pis de dalt, més a l'esquerra, tots aquells papers penjats són mapes de la zona. I, al fons, la porta d'entrada. A la dreta de les màquines hi ha la porta del bany comunitari, que no es veu.
La cuina del pis de baix, juntament amb les piques per rentar-se les mans, cara, les dents... el que faci falta, perquè només hi han aquestes i, 4 més al pis de dalt, al costat de la cuina del pis de dalt. Rere la màquina del gel, està la del tè i l'aigua. Per cuinar, l'hostal té les seves pròpies cassoles. Tot i que també hi han bols i palillos que la gent acostuma a compratir (per si mai els haviem d'utilitzar, els rentàvem abans de fer-los servir, com a mínim jo)
El bany individual.

Es podien llogar bicicletes a 500 yens al dia, uns 5 euros si no recordo malament.

La cuina del pis de dalt (aquestes ja són fotos nostres)
El comptador del gas, que havies de posar diners per què corregués XDDD
El fogó.
Les piques del pis de dalt. A l'esquerra es pot veure la cuina.

Un cop comentada la peripècia de l'hostal, continuaré amb lo meu XDDDD

Per més fotos el facebook ^^

20日 3 月 2009年, 金曜日

Arribat el divendres, ja només quedava anar a agafar el nozomi, el tren superbala. Un tiquet de nozomi cap a Tokyo ronda els 20 euros, si no recordo malament; i això que el vam comprar per una oficina en que, teòricament, estava a bon preu. El problema que vam tenir es que, jo el vaig comprar a partir d'aquesta companyia i, tenia el seient reservat però, al cantó dret, des d'on no es veia el mont Fuji; les meves amigues, en canvi, el van comprar a millor preu a la seva universitat i, era més barat perquè no tenien els seients reservats (els 3 últims vagons del nozomi són pels seients no reservats); i, van poder seure a la part esquerra del vagó. Així que us deixo alguna de les fotos que van fer per mi del mont Fuji ^^

El viatge va durar entre unes dues hores, com a molt i, amb la companyia del sr. Layton passen més ràpid XDDDD

El tiquet del nozomi.

Ara no sé a quina hora el vam agafar però, ja podeu veure com van de seguits els trens aquí; i, aquest és el superbala que, no entra amb JRPass per qui estigui interessat en saber-ho.
El tren superbala. Aquests són els vagons dels seients no reservats.
Més fotos del tren. Una cosa ben curiosa és el fet que les portes del tren sempre s'aturen al mateix lloc i, a més, està indicat al terra. Així que la gent s'espera fent cua on toca, no com ho fem aquí, que ens aglomerem un cop arriba el tren.
Vist des de dins.
I, un mapa de tot el tren, en comptes del vagó només. Tot està escrit en japonès i anglès.

Un cop arribat a Tòkio, toca trobar l'hostal on vam reservar habitació per internet: un lloc molt modest i una mica allunyat però, curiós.
Molt maco per fora, això no ho puc negar XD

Aquestes fotos de les portes de les habitacions, lo que ens hem de fixar són en els nº de les portes. Tots els nº acabats en 4 i 9, no existeixen O.o són supersticions japos. Es veu que això és perquè la pronúncia d'aquest números recorda a la pronúncia del verb morir i sinònims. La qüestió és que jo estava a l'habitació 210 i, a mitja nit esperàvem a veure si apareixia l'habitació maleïda XDDDDD

Les fotos estan fetes a deshora perquè quan va arribar teníem una mica de pressa. Aquí tinc el llit estés sinó, estava plegat a un racó i feia servei de sofà XDDDD

La pressa estava en que volíem anar a la Tòkio international anime fair. Per arribar-hi havíem d'agafar el monorail.

Famosa nòria que sempre surt als mangues i animes XDD

I aquesta és encara més famosa perquè sempre que surt una escena de boda, sempre surt aquest edifici XDDD Love Hina és un gran exemple XDDD
Bé, això és arribant a la Tokyo International Anime Fair. És força diferent al saló del manga que es fa a Barcelona, més que res perquè allà, realment exposen novetats que, quan arriben a Barcelona, ja fa mesos que no ho són. Segon, els cosplay que et trobes per allà, són molt treballats i, més que res, que les empreses paguen perquè hi hagi algú (ties bones) disfressat de la sèrie per fer publicitat. Tercer, hi molt poca merchandising. Et veus negre per trobar alguna cosa que valgui la pena més que alfombretes pel ratolí i punts de llibre ¬¬ El que estava molt bé era que hi havia atrezzo de sèries per tot arreu, així et podies fer una foto en el Going Merry o, de super guerrer XDDDDD

Per més fotos, link del facebook XDDDD