dimarts, 24 de novembre del 2009

18日 3 月 2009年, 水曜日

En el penúltim dia d'estada a Kyoto el vaig aprofitar per fer el camí de la filosofia. No en vaig treure cap més conclusió a part que era un camí d'allò més maco XDDDD També, vam aprofitar per arribar a les portes d'un parell de temples i, dic les portes, pk no hi vam entrar; la butxaca començava a fer figa després de la compra del yukata al barri de Gion, al costat del Kyomizudera XDDD I, encara faltava Tokyo!

Per veure les fotos cliqueu aquí ^^

Només vull dir que era un camí més aviat de barri però, amb història. Aquest camí té una llargada de 2 quilòmetres i uneix els temples de Nazenji i Ginkakuji, el temple de la plata. El camí té aquest nom pel filòsof Nishida Kitaro, bastant famós al Japó; es veu que cada dia feia el mateix camí d'anada a la Universitat de Kyoto i, durant els seus trajectes, meditava.

Evidentment, està tot ple de cirerers i, arribada la primavera, el lloc adquireix un aspecte magnífic. Si hagués anat una setmana més tard a Japó, hauria gaudit de l'ohanami en "ple esplendor", per dir-ho d'alguna manera XDDDD

L'ohanami, per qui no ho sàpiga, és una tradició japonesa que consisteix a fer els dinars asseguts sota un cirerer, per poder observar la caiguda de les flors. I, també s'hi fa gresca. Un gran exemple que tots haurem vist és en Shin-chan XDD i, en moltes altres sèries, com "Sakura, la caçadora de cartes" i, "escola de bruixes" on esclata un cirerer gegant ^^

Aquesta és la perdició de les meves amigues. Ara no sé si el nom és correcte però, és un "Happy Books", una tenda enorme on vénen tot tipus de còmics, revistes, cd's, tant de primera mà com de segona. Aquesta és una de les moltes estanteries de còmics de segona mà, a 105 yens el tomo, un euro, si fa o no fa. Cada cop que ens creuàvem una tenda d'aquesta era una hora o hora i mitja perduda (en el meu cas pk encara no tinc el nivell per gaudir de la lectura en japonès). Però, vaig treure alguna cosa bona. Tinc el llibre de contes que apareix en el manga/anime de "Monster". Si mai l'heu vist, és altament recomanable ^^

El dia següent no vaig sortir enlloc, tot era preparació per marxar a Tokyo (rentadores, comprar els bitllets del nozomi, etc...)

dimarts, 17 de novembre del 2009

17日 3 月 2009年, 火曜日

Abans de continuar, només puntualitzar que el dia anterior vaig tenir l'oportunitat de tastar un bon gelat de flor de cirerer (sakura), i que estava d'allò més bo XDDD

Tots els gelats són d'aquest tipus, no tenen de boles, com aquí. I, és molt estrany trobar una galeta de gelat bona; totes són d'aquest estil, de galeta de paper.


Bé, doncs, ja podem continuar XDDD

Vam decidir que el dimarts aniríem a Nara, molt famosa pel Todaiji-ji. Aquest temple es va construir al 753 com a capital de tots els temples budistes que hi havien al Japó fins al moment. També, és el temple que conté l'estàtua més gran de Buda. Però, penso que Nara és més famosa pels seus cérvols XDDD Estan per tot arreu, dins la sopa i tot XDDDDD

El temple budista.
Me and the deers XDD

Havies de vigilar molt bé el teu dinar si no volies que algun bitxo d'aquest se te l'endugués XD I, a més, després s'hi va afegir un corb i, com que allà són "tant petits". Així qualsevol gaudeix del seu dinar ò.ó La qüestió és que vaig acabar de bambis fins als *** Però, era molt curiós veure que, a les paradetes que venien les galetes per oferir-les als cérvols, no les atacaven; ara sí, quan un comprava galetes (no va ser el meu cas), els cérvols l'emboscaven i el mossegaven per tot arreu per aconseguir una galeta.

Aquest era un dels carrers tranquils on hi havien menys bambis.

Després, vam anar a voltar per allà i vam trobar la super-mega-campana.
Vistes des d'un temple del costat, per allà XDDD
De camí a la super-campana. Suposo que era el barri dels rics, perquè hi havien unes cases impressionants.
La campana. Segons la tradició budista, per cap d'any les campanes han de sonar 108 cops.

Més gelats de gustos estranys: de raïm de pastor ó nabiu, de meló i, stasuma imo (moniato)

Però lo millor del dia va ser pel vespre, a més de inesperat. Pel matí ens va assabentar d'una oferta bastant bona en que podríem anar a un onsen (termes) per un preu bastant bo que, entrava el tiquet de tren, el mini taxi que et recollia de l'estació i et portava a les termes i, ja no recordo si també entrava l'entrada a les termes. El fet es que, fent comptes, valia la pena aprofitar-ho.
Aquí estem de camí cap a les termes ^^ Se'ns va afegir una altra noia que també estava estudiant d'intercanvi i, també és catalana. Es veu que aquest tren és molt especial perquè té els seients encarats cap a les finestres. Això és per poder gaudir del paisatge en la primavera, quan els cirerers estàn florits ^^ El que em molestava era que, al peu dels seients tenien unes "rejilles" d'on sortia aire calent i, jo ja no sabia composar-me, perquè m'estava cremant ><. L'entrada a les termes ^^ No tinc fotos de l'interior perquè ja hi havia gent i, no és plan. Però, us deixo aquesta foto que hi ha a la propaganda ^^
És el bany dels homes. El de les dones no es gaire diferent.
Com tothom ja sap, quan un va a banyar-se a unes termes, el primer és despullar-se completament. A vegades et donen una tovallola però, no és per tapar-te amb ella quan vagis a la piscina; normalment, la duen plegada i damunt el cap (l'anime de Ranma n'és un bon exemple). Però, abans, encara s'ha de fer una altre cosa: un cop t'has despullat, t'has de dutxar abans d'anar a la piscina i, sobretot, esvendir-te molt bé el sabó abans d'anar-hi. Un cop fet això, ja pots gaudir de l'aigua a 40-50 graus de la piscina.

Dient això, pot semblar que l'aigua està massa calenta i que un no s'hi pot posar a dins (a mi m'ho semblava), però t'hi poses per no agafar fred. El resultat és que pots estar a les 7'30 d'un vespre de març en pilota picada i, mig ficat en aquestes piscines. També s'ha de vigilar no estar-hi massa estona, perquè pots tenir marejos. Després, cap a casa.

De tornada, vam agafar aquest tren d'un sol vagó. D'alguna manera em fa recordar al que surt en la peli de "Sen to Chihiro no Kamikakushi".

dimarts, 10 de novembre del 2009

16日3月2009年,月曜日

Arribem al dilluns i toca anar a veure el castell de Himeji, per mi, un dels més macos que té el Japó. Es diu que en la guerra mundial, els habitants de la ciutat van cobrir el castell amb un mantell enorme que el va fer semblar una muntanya i, d'aquesta manera, van evitar que li caiguessin bombes a sobre.
El tren que vam agafar per anar a la ciutat de Himeji.

Vistes des del tren.



De camí al castell em vaig trobar aquest gosset tant maco ^^ Quan tingui la meva pròpia casa/pis, n'aconseguiré un de la mateixa raça. I, qui no sàpiga quina raça és, que jugui al nintendogs XDDD


La visita al castell es fa en dues parts, qui les vol fer: el castell en sí i, els jardins que, són molt recomanables de veure.

Aquí, al contrari que al palau de Nijo, sí que deixaven fer fotos ^^

Arribant al castell ^^

Des del peu del castell.


Havent passat l'entrada i, les muralles, clar.

L'interior de les muralles.

Vistes de la ciutat des de l'interior de la muralla.
Vista del castell des de l'interior de la muralla.
Finestró des d'on miraven, disparaven i, tiraven pedres, si calia XDDD
Com sol passar a tots els edificis que ja tenen uns anyets, la part reformada ^^
A la foto es pot veure clar que s'ha d'anar descalç pel castell. Et fan treure les sabates i, et dónen una bossa de plàstic per dur-les carretejant i, la bossa s'ha de tornar al sortir, que s'ha de reciclar XDDD.

Les escales eren molt empinades i, aquí està la boja de la meva amiga intentant pujar per elles vestida amb un kimono (cada dia vestía amb kimono XD)

Per a qui li agradi l'arquitectura ^^
Un altre exemple de lo empinades que són aquestes escales.

Si voleu veure més fotos, visiteu la següent adreça, que és el meu àlbum del facebook XDD

Sobretot, no us perdeu les fotos dels jardins de Himeji, són una preciositat. Us deixo un exemple per anar fent boca ^^





おい!おはよう!

Ho havíem deixat que era diumenge i havíem anat al palau de Nijo (Nijo-jo pels amics). Doncs, de la tarda no tinc fotos, que en podria haver tingut però, vaig pensar que millor no en feia, per qüestions d'on anàvem a passar la tarda: Karaoke!

A part de dir que no podia cantar perquè la meva lectura del japonès és molt minça, no crec que faci falta més. Bàsicament, vaig cantar les poques cançons que més o menys em sabia de memòria i, les que tenien en anglès XDDD.

El sopar el vam fer, com gairebé cada nit, a la residència d'estudiants però, ara em tocava córrer per agafar l'últim metro, a les 23'00 de la nit ><, cap a karasuma-oike, la meva parada.