dimarts, 22 de desembre del 2009

21日 3 月 2009年,土 曜日

Més coses sobre l'hostal. Hi havia una cuina comunitària a cada pis. La del primer pis, sincerament, feia por de l'aspecte deixat que tenia. Hi havia un bany comunitari, d'aquells típics que es veuen a ranma o, naruto, d'aquells que tens una piscineta d'aigua calenta (en aquest cas d'un color verd dubtós XDD) i unes aixetes amb un tamboret i una palanganeta a davant de cadascuna. Però, també hi havia un parell de banys individuals.
Per la banyera comuna, s'havia de tenir molt en compte les hores de banys que hi posava el cartell a la porta d'entrada, a no ser que una es volgués banyar amb tot d'homes al seu voltant ¬¬u El que tampoc convencia era que el finestral del bany comunitari, sempre tenia una escletxa oberta i, donava a l'edifici del costat, on hi havien unes quantes finestres. El dia que em vaig haver de banyar a aquest bany, vaig fer un temps rècord XDDDDD <- la cua pels banys individuals era una mica llarga. A la cuina de la planta baixa, a més de donar por pel seu aspecte (era la més utilitzada, tmb) hi havia una màquina d'aigua fresca i de tè. Cosa que estava molt bé perquè així no haviem de comprar aigua cada dos per tres. Tot i que la de l'aixeta no tenia tant al gust. També hi havia un mini forn i un microones. Més cap a l'entrada hi havia el típic ordenador amb internet que es paga per hores i, el telèfon públic. Això, just al costat de la recepció. Aquesta és la recepció (fotos agafades de la seva web - aquest home jo no l'he vist XDDD)
A la dreta de la recepció trobes l'àrea per dinar, xerrar, etc... Hi han unes quantes guíes al prestatge, una d'elles en espanyol, on tots els espanyols que hi passen, hi deixen el seu nom XDD ergo, jo també. També es veu el mini forn i el microones. I, a baix a l'esquerra, l'ordinador. No es veu però, a la dreta de l'home de les ulleres i texans, hi ha el telèfon públic.
Màquines de refrescos i begudes calentes. Les escales per pujar al pis de dalt, més a l'esquerra, tots aquells papers penjats són mapes de la zona. I, al fons, la porta d'entrada. A la dreta de les màquines hi ha la porta del bany comunitari, que no es veu.
La cuina del pis de baix, juntament amb les piques per rentar-se les mans, cara, les dents... el que faci falta, perquè només hi han aquestes i, 4 més al pis de dalt, al costat de la cuina del pis de dalt. Rere la màquina del gel, està la del tè i l'aigua. Per cuinar, l'hostal té les seves pròpies cassoles. Tot i que també hi han bols i palillos que la gent acostuma a compratir (per si mai els haviem d'utilitzar, els rentàvem abans de fer-los servir, com a mínim jo)
El bany individual.

Es podien llogar bicicletes a 500 yens al dia, uns 5 euros si no recordo malament.

La cuina del pis de dalt (aquestes ja són fotos nostres)
El comptador del gas, que havies de posar diners per què corregués XDDD
El fogó.
Les piques del pis de dalt. A l'esquerra es pot veure la cuina.

Un cop comentada la peripècia de l'hostal, continuaré amb lo meu XDDDD

Per més fotos el facebook ^^

dimarts, 15 de desembre del 2009

20日 3 月 2009年, 金曜日

Arribat el divendres, ja només quedava anar a agafar el nozomi, el tren superbala. Un tiquet de nozomi cap a Tokyo ronda els 20 euros, si no recordo malament; i això que el vam comprar per una oficina en que, teòricament, estava a bon preu. El problema que vam tenir es que, jo el vaig comprar a partir d'aquesta companyia i, tenia el seient reservat però, al cantó dret, des d'on no es veia el mont Fuji; les meves amigues, en canvi, el van comprar a millor preu a la seva universitat i, era més barat perquè no tenien els seients reservats (els 3 últims vagons del nozomi són pels seients no reservats); i, van poder seure a la part esquerra del vagó. Així que us deixo alguna de les fotos que van fer per mi del mont Fuji ^^

El viatge va durar entre unes dues hores, com a molt i, amb la companyia del sr. Layton passen més ràpid XDDDD

El tiquet del nozomi.

Ara no sé a quina hora el vam agafar però, ja podeu veure com van de seguits els trens aquí; i, aquest és el superbala que, no entra amb JRPass per qui estigui interessat en saber-ho.
El tren superbala. Aquests són els vagons dels seients no reservats.
Més fotos del tren. Una cosa ben curiosa és el fet que les portes del tren sempre s'aturen al mateix lloc i, a més, està indicat al terra. Així que la gent s'espera fent cua on toca, no com ho fem aquí, que ens aglomerem un cop arriba el tren.
Vist des de dins.
I, un mapa de tot el tren, en comptes del vagó només. Tot està escrit en japonès i anglès.

Un cop arribat a Tòkio, toca trobar l'hostal on vam reservar habitació per internet: un lloc molt modest i una mica allunyat però, curiós.
Molt maco per fora, això no ho puc negar XD

Aquestes fotos de les portes de les habitacions, lo que ens hem de fixar són en els nº de les portes. Tots els nº acabats en 4 i 9, no existeixen O.o són supersticions japos. Es veu que això és perquè la pronúncia d'aquest números recorda a la pronúncia del verb morir i sinònims. La qüestió és que jo estava a l'habitació 210 i, a mitja nit esperàvem a veure si apareixia l'habitació maleïda XDDDDD

Les fotos estan fetes a deshora perquè quan va arribar teníem una mica de pressa. Aquí tinc el llit estés sinó, estava plegat a un racó i feia servei de sofà XDDDD

La pressa estava en que volíem anar a la Tòkio international anime fair. Per arribar-hi havíem d'agafar el monorail.

Famosa nòria que sempre surt als mangues i animes XDD

I aquesta és encara més famosa perquè sempre que surt una escena de boda, sempre surt aquest edifici XDDD Love Hina és un gran exemple XDDD
Bé, això és arribant a la Tokyo International Anime Fair. És força diferent al saló del manga que es fa a Barcelona, més que res perquè allà, realment exposen novetats que, quan arriben a Barcelona, ja fa mesos que no ho són. Segon, els cosplay que et trobes per allà, són molt treballats i, més que res, que les empreses paguen perquè hi hagi algú (ties bones) disfressat de la sèrie per fer publicitat. Tercer, hi molt poca merchandising. Et veus negre per trobar alguna cosa que valgui la pena més que alfombretes pel ratolí i punts de llibre ¬¬ El que estava molt bé era que hi havia atrezzo de sèries per tot arreu, així et podies fer una foto en el Going Merry o, de super guerrer XDDDDD

Per més fotos, link del facebook XDDDD

dimarts, 24 de novembre del 2009

18日 3 月 2009年, 水曜日

En el penúltim dia d'estada a Kyoto el vaig aprofitar per fer el camí de la filosofia. No en vaig treure cap més conclusió a part que era un camí d'allò més maco XDDDD També, vam aprofitar per arribar a les portes d'un parell de temples i, dic les portes, pk no hi vam entrar; la butxaca començava a fer figa després de la compra del yukata al barri de Gion, al costat del Kyomizudera XDDD I, encara faltava Tokyo!

Per veure les fotos cliqueu aquí ^^

Només vull dir que era un camí més aviat de barri però, amb història. Aquest camí té una llargada de 2 quilòmetres i uneix els temples de Nazenji i Ginkakuji, el temple de la plata. El camí té aquest nom pel filòsof Nishida Kitaro, bastant famós al Japó; es veu que cada dia feia el mateix camí d'anada a la Universitat de Kyoto i, durant els seus trajectes, meditava.

Evidentment, està tot ple de cirerers i, arribada la primavera, el lloc adquireix un aspecte magnífic. Si hagués anat una setmana més tard a Japó, hauria gaudit de l'ohanami en "ple esplendor", per dir-ho d'alguna manera XDDDD

L'ohanami, per qui no ho sàpiga, és una tradició japonesa que consisteix a fer els dinars asseguts sota un cirerer, per poder observar la caiguda de les flors. I, també s'hi fa gresca. Un gran exemple que tots haurem vist és en Shin-chan XDD i, en moltes altres sèries, com "Sakura, la caçadora de cartes" i, "escola de bruixes" on esclata un cirerer gegant ^^

Aquesta és la perdició de les meves amigues. Ara no sé si el nom és correcte però, és un "Happy Books", una tenda enorme on vénen tot tipus de còmics, revistes, cd's, tant de primera mà com de segona. Aquesta és una de les moltes estanteries de còmics de segona mà, a 105 yens el tomo, un euro, si fa o no fa. Cada cop que ens creuàvem una tenda d'aquesta era una hora o hora i mitja perduda (en el meu cas pk encara no tinc el nivell per gaudir de la lectura en japonès). Però, vaig treure alguna cosa bona. Tinc el llibre de contes que apareix en el manga/anime de "Monster". Si mai l'heu vist, és altament recomanable ^^

El dia següent no vaig sortir enlloc, tot era preparació per marxar a Tokyo (rentadores, comprar els bitllets del nozomi, etc...)

dimarts, 17 de novembre del 2009

17日 3 月 2009年, 火曜日

Abans de continuar, només puntualitzar que el dia anterior vaig tenir l'oportunitat de tastar un bon gelat de flor de cirerer (sakura), i que estava d'allò més bo XDDD

Tots els gelats són d'aquest tipus, no tenen de boles, com aquí. I, és molt estrany trobar una galeta de gelat bona; totes són d'aquest estil, de galeta de paper.


Bé, doncs, ja podem continuar XDDD

Vam decidir que el dimarts aniríem a Nara, molt famosa pel Todaiji-ji. Aquest temple es va construir al 753 com a capital de tots els temples budistes que hi havien al Japó fins al moment. També, és el temple que conté l'estàtua més gran de Buda. Però, penso que Nara és més famosa pels seus cérvols XDDD Estan per tot arreu, dins la sopa i tot XDDDDD

El temple budista.
Me and the deers XDD

Havies de vigilar molt bé el teu dinar si no volies que algun bitxo d'aquest se te l'endugués XD I, a més, després s'hi va afegir un corb i, com que allà són "tant petits". Així qualsevol gaudeix del seu dinar ò.ó La qüestió és que vaig acabar de bambis fins als *** Però, era molt curiós veure que, a les paradetes que venien les galetes per oferir-les als cérvols, no les atacaven; ara sí, quan un comprava galetes (no va ser el meu cas), els cérvols l'emboscaven i el mossegaven per tot arreu per aconseguir una galeta.

Aquest era un dels carrers tranquils on hi havien menys bambis.

Després, vam anar a voltar per allà i vam trobar la super-mega-campana.
Vistes des d'un temple del costat, per allà XDDD
De camí a la super-campana. Suposo que era el barri dels rics, perquè hi havien unes cases impressionants.
La campana. Segons la tradició budista, per cap d'any les campanes han de sonar 108 cops.

Més gelats de gustos estranys: de raïm de pastor ó nabiu, de meló i, stasuma imo (moniato)

Però lo millor del dia va ser pel vespre, a més de inesperat. Pel matí ens va assabentar d'una oferta bastant bona en que podríem anar a un onsen (termes) per un preu bastant bo que, entrava el tiquet de tren, el mini taxi que et recollia de l'estació i et portava a les termes i, ja no recordo si també entrava l'entrada a les termes. El fet es que, fent comptes, valia la pena aprofitar-ho.
Aquí estem de camí cap a les termes ^^ Se'ns va afegir una altra noia que també estava estudiant d'intercanvi i, també és catalana. Es veu que aquest tren és molt especial perquè té els seients encarats cap a les finestres. Això és per poder gaudir del paisatge en la primavera, quan els cirerers estàn florits ^^ El que em molestava era que, al peu dels seients tenien unes "rejilles" d'on sortia aire calent i, jo ja no sabia composar-me, perquè m'estava cremant ><. L'entrada a les termes ^^ No tinc fotos de l'interior perquè ja hi havia gent i, no és plan. Però, us deixo aquesta foto que hi ha a la propaganda ^^
És el bany dels homes. El de les dones no es gaire diferent.
Com tothom ja sap, quan un va a banyar-se a unes termes, el primer és despullar-se completament. A vegades et donen una tovallola però, no és per tapar-te amb ella quan vagis a la piscina; normalment, la duen plegada i damunt el cap (l'anime de Ranma n'és un bon exemple). Però, abans, encara s'ha de fer una altre cosa: un cop t'has despullat, t'has de dutxar abans d'anar a la piscina i, sobretot, esvendir-te molt bé el sabó abans d'anar-hi. Un cop fet això, ja pots gaudir de l'aigua a 40-50 graus de la piscina.

Dient això, pot semblar que l'aigua està massa calenta i que un no s'hi pot posar a dins (a mi m'ho semblava), però t'hi poses per no agafar fred. El resultat és que pots estar a les 7'30 d'un vespre de març en pilota picada i, mig ficat en aquestes piscines. També s'ha de vigilar no estar-hi massa estona, perquè pots tenir marejos. Després, cap a casa.

De tornada, vam agafar aquest tren d'un sol vagó. D'alguna manera em fa recordar al que surt en la peli de "Sen to Chihiro no Kamikakushi".

dimarts, 10 de novembre del 2009

16日3月2009年,月曜日

Arribem al dilluns i toca anar a veure el castell de Himeji, per mi, un dels més macos que té el Japó. Es diu que en la guerra mundial, els habitants de la ciutat van cobrir el castell amb un mantell enorme que el va fer semblar una muntanya i, d'aquesta manera, van evitar que li caiguessin bombes a sobre.
El tren que vam agafar per anar a la ciutat de Himeji.

Vistes des del tren.



De camí al castell em vaig trobar aquest gosset tant maco ^^ Quan tingui la meva pròpia casa/pis, n'aconseguiré un de la mateixa raça. I, qui no sàpiga quina raça és, que jugui al nintendogs XDDD


La visita al castell es fa en dues parts, qui les vol fer: el castell en sí i, els jardins que, són molt recomanables de veure.

Aquí, al contrari que al palau de Nijo, sí que deixaven fer fotos ^^

Arribant al castell ^^

Des del peu del castell.


Havent passat l'entrada i, les muralles, clar.

L'interior de les muralles.

Vistes de la ciutat des de l'interior de la muralla.
Vista del castell des de l'interior de la muralla.
Finestró des d'on miraven, disparaven i, tiraven pedres, si calia XDDD
Com sol passar a tots els edificis que ja tenen uns anyets, la part reformada ^^
A la foto es pot veure clar que s'ha d'anar descalç pel castell. Et fan treure les sabates i, et dónen una bossa de plàstic per dur-les carretejant i, la bossa s'ha de tornar al sortir, que s'ha de reciclar XDDD.

Les escales eren molt empinades i, aquí està la boja de la meva amiga intentant pujar per elles vestida amb un kimono (cada dia vestía amb kimono XD)

Per a qui li agradi l'arquitectura ^^
Un altre exemple de lo empinades que són aquestes escales.

Si voleu veure més fotos, visiteu la següent adreça, que és el meu àlbum del facebook XDD

Sobretot, no us perdeu les fotos dels jardins de Himeji, són una preciositat. Us deixo un exemple per anar fent boca ^^