dijous, 30 d’abril del 2009

もいちど、つぎましょう!!!

Allà al 日本, l'hora de dinar són les 12 del migdia. Massa d'hora per mí. I, va ser l'hora en que vaig arribar a Kyoto Ekki, l'estació central de bussos. Així que, vaig aprofitar el temps fent una petita visita a la Kyoto tower 京都 タ-ワ-. Allà es poden gaudir d'unes vistes de tot Kyoto i, si fa bon dia, i saps on trobar-ho, també es pot veure una mica Osaka a l'horitzó.

Aquesta és la torre de Kyoto.

Les vistes.

L'estació central de bussos. Com es pot veure, és just al peu de la torre.

Vista de la pagoda. Es diu que de nit es veu preciosa, tota il·luminada. Llàstima que no vaig poder anar a veure-la.

No es veu massa bé però, a la muntanya es veu el kanji 大. Aquest kanji s'il·lumina el 16 d'Agost amb motiu del festival O-Bon お盆. Aquest festival és tradicional de la religió budista on es cel·lebra el retrobament dels familiars amb els que ja no són en aquest món. Així, és l'època d'anar a visitar les tombes i netejar-les. Al final d'aquesta festivitat, es dóna el Gozan no Okuribi 五山送り火, el festival del foc. Aquest símbol és conegut com a daimonji 大文字 amb el significat de "llarg" ó "bó". És el primer símbol que s'il·lumina en el festival del foc.

I així és com queda. Obviament, no l'he fet jo la foto ^^

Els kanjis que el segueixen són Myō/Hō (妙・法) que significa "llei excel·lent/perfecte" (crec), Funagata (舟形) que té un significat referent al vaixell, Hidari Daimonji (左大文字) que també té un significat de "llarg" i, Toriigata (鳥居形) que fa referència als torii (portes dels temples).




Canviant de tema. Hora de dinar, que devien ser entre les 2 i les 3 del migdia.

Això va ser el meu dinar XDDDD un sushi que em va donar una patada a l'estòmac i un entrepà de fideus XDDDD Ho vaig comprar tot en el que se'n diu un conbini, una tenda que està oberta les 24 hores i té de tot però, una mica més car, pel fet d'estar obert les 24 hores. Un opencor, vaja. Lo bó que té és que, quan compres un menjar preparat, si vols, te l'escalfen al microones XDDD Són molt amables XDDD

I això és el que podría haver estat però, bastant més car perquè, entre l'entrepà i el sushi, no em va costar més de 250 yens mentre que, com es pot veure, aquest plat d'espaguetis costa 700 yens, poc menys de 7 euros.

I ara la típica pregunta de quiz: com s'ho fan per tenir els palillos enlaire sense res que els aguanti? i asseguro que no estàn penjats de cap fil ni res. És més, és una foto que vaig fer jo però, que fa molt de temps, una altre persona ja va fer la seva pròpia i ho va escampar per tota la xarxa web. Així que, la resposta algú ja la sap (o tots).

I, podeu deixar comentaris, que no mossego ^^

dilluns, 27 d’abril del 2009

おひさしぶりい!!Quant de temps!

Abans m'he descuidat d'explicar una cosa que em va fer donar-me compte la meva amiga.

Això és el que trobareu gairebé sempre abans d'entrar en uns lavabos: un mapa del lavabo!!! XDDD Començant per avall, tenim les piques per rentar-se les mans, n'hi ha tres cercles oblics que les representen. Més amunt, els lavabos més comuns per als japonesos, n'hi ha quatre i, són així:
I, després, a dalt de tot del mapa, hi han un parell de lavabos d'estil occidental, que en diuen ells.

Aquest és el lavabo del hotel, no es veu massa bé però, és d'aquells que tenen el braç amb els botonets pel bidet incorporat XDDD tot una pijada. Aquest és força maco però, els que ténen a la residència les meves amigues em va agradar més perquè, aquells, a més a més, mantenen la tassa del water calenta!!!!! Quin gust anar al lavabo a les 2 de la matinada i trobar-te la tassa del water calenta ><. Un cop dit això, つぎましょ!!!!

El segon dia ja em va començar a passar el que m'esperava però, no ho esperava tant aviat. Vaig haver-me d'espavilar tota sola per anar a veure el Kinkakuji きんかくじ 鹿苑寺。Però abans, em van explicar com trobar-me amb els mapes de bus i metro, perquè sinó, poc faria XDDD.

De camí al Kinkakuji em vaig trobar amb això:

Aquest "mini" templet estava enmig del carrer. En pots trobar uns quants passejant pels barris de Kyoto. Aquí és veu bé la corda que penja del sostre amb el picarol que fa sonar quan la sacseges i, on tirar les monedes, que és el moble que queda sota la corda. El que no es veu massa bé, és la figura del déu del barri.

Aquesta foto també em servirà per explicar que, no hi ha voreres. Excepte al centre de Kyoto i els voltants, els barris més llunyans i, els carrers que no són principals, no ténen voreres. A canvi, ténen aquest senyal a la carretera que indica per on anar als vianants. Però, tampoc es que hi facin massa cas ¬¬ sobretot les bicicletes.

Tornant al Kinkakuji, en tinc moltes fotos i, evidentment, no les posaré totes o, com a mínim ho intentaré, perquè no té sentit possar 10 fotos del mateix.

El Kinkakuji és un edifici que es va començar a construïr el 1397 com a residència de Ashikaga Yoshimitsu, un shogun (general de l'exèrcit que gobernava el país en nom de l'emperador), per quan es retirés. A la seva mort, va passar a ser un temple Zen. La seva funció és guardar les reliquies de Buda, per això, es diu que les seves parets estàn recobertes d'or. L'edifici que es pot observar ara però, va ser construït al 1955, perquè l'antic va ser cremat per un mojo boig cinc anys abans, segons es diu.

Abans d'entrar al recinte, es troba aquesta campana. Suposo que la deuen utilitzar per algunes festivitats seves.

I això és el propi Kinkakuji. No és gran, més aviat petit; però, és maco ^^.
Gairebé tots els temples com el Kinkakuji (al principi era destinat a ser el palau del shogun Yoshimitsu), palaus i, castells ténen al seu voltant un jardí immens amb uns llacs que no es queden pas enrere ni eclipsats pel tamany del jardí.
Aquesta és una visió en més detall de la teulada.

Una visió més àmplia del llac. Es que és tan maco! ^^

Com he explicat abans, el Kinkakuji és l'edifici on es guarden les relíquies de Buda, així que, les estances van a part ^^ però, just al costat de l'edifici en qüestió. I, en cap dels edificis s'hi pot entrar, el recorregut de la visita és un passeig per una part dels jardins només, per veure l'essencial i prou. Tot i així, t'hi pots passar una bona hora allà dins, o més.

El Kinkakuji vist des de darrera.

En gairebé tots aquests llocs s'hi trobaran aquests peixos. Són molt famosos i típics del país, són les carpes. Aquestes són força més petites que les qui ha al castell de Himeji.

Això també és part dels jardins. I aquests no són els més macos que he vist però, déu n'hi do.

Aquesta és la última foto que poso del Kinkakuji. Són unes estatues de petites divinitats amb un bol al davant, sembla ser que si encertes una moneda tindràs sort o, alguna cosa per l'estil. El fet és que són força aficionats a tot això.

Això és el final de la visita al Kinkakuji però, no del dia ^^.

dijous, 16 d’abril del 2009

つづけましよう。Continuem ^^

Havíem quedat que l'avió va arribar a les 9'00 del matí, 日本のけんちじかん hora local del Japó. M'han dit moltes coses sobre el jetlag però, sempre coincideixen en que, quan arribes a la destinació en qüestió, has de seguir l'horari d'allà com si fos el de cada dia. És un consell que vaig seguir, més que res, perquè només tenia dos setmanes per endavant per veure-ho tot.

Abans, també he comentat en altres posts, que els japonesos 日本人 són molt ràpids. L'explicació: normalment, aquí a Espanya, no acostumo a fer tard gairebé mai però, allà, semblava que sempre anava tard ><. A l'aeroport de Kansai 関西, el d'Osaka 大阪市, no és que fos molt gran, però m'hi vaig perdre una mica. Vaig estar 10 min. per trobar el punt de trobada del taxi-bus, i ja era la última en arribar ><. La gent va molt per feina. D'Osaka a Kyoto es tarda una hora en cotxe aproximadament. Si això li sumem el temps en recollir les maletes i passar per la aduana, vaig arribar a les 12'00 del migdia a la residència. No tinc fotos de la residència perquè la maleta em va donar molts mal de caps; el candau de còdig que duu, es va trencar i no la podía obrir. Em va haver d'ajudar en Kyle, un americà que viu a la residència també, i bon amic de les meves amigues (els amics dels meus amics són els meus amics <-.no sempre és cert, però bueno). Finalment, vaig poder treure les peles per pagar l'estança. La resta del dia, el vaig passar al Fushimi Inari Taisha, el temple dedicat als negocis. La seva característica més destacable és que, està plè de torii とりい que són portes dels temples de color vermell i negre. Aquests torii són encarregats per diverses empreses i col·locats al temple com una forma votiva per cridar la bona sort per l'empresa. Aquesta és l'entrada al temple. Ja la vaig possar en un altre post anterior ^^

Aquestes casetes són llocs per rezar. Llances una moneda dins un "moble" amb barres (perquè entri i no surti XDD), mous una corda enorme que penja del sostre i, que farà sonar uns picarols, també molt grans; piques de mans dos cops, fas la teva petició, fas una reverència i ja està ^^ Crec que és així. La veritat, ni els propis japonesos saben com fer-ho, perquè ho he vist fer de mil maneres mentre he estat al Japó.


No es veu massa bé però, és una guineu. És l'animal que "presideix" aquest temple. Per alguna raó que encara no conec, sempre he relacionat la guineu amb els torii. El fushimi inari taisha n'està ple d'estatues de guineus.


És una de les meves amigues. És qui em va reservar el taxi-bus i l'habitació de la residència. Li haig de donar mil gràcies perquè em va estar ajudant tota l'estona durant el viatge. Després explicaré de que va això de l'habitació, perquè té una mica d'història.

Aquests són els torii. Aquests són molt grans i, encarregats per empreses també grans, ja que són molt cars.

Perquè us en feu una idea^^ Sort que la imatge està feta de lluny i no se'm pot veure la cara de "no me aguanto" XDDDD

Aquests són toriis més petits i asequibles per les empreses petites i mitjanes. Encara no ho he comentat, a darrera de cada torii i hi escrit el nom de l'empresa que l'ha encarregat i, molts cops, també l'adreça.

Al final del camí dels torii (tots dos camins duen al mateix lloc) hi trobem aquest temple. La valla està plena de cares de guineus votives. I, si us fixeu una mica més, dins el temple, hi ha un sacerdot que està arreglant el temple. Les cintes vermella i blanca, són la corda que fa sonar els picarols que també estàn penjats del sostre, tot i que aquí no es veu.

Com es pot veure, el dia no acompanya però, no va arribar a ploure. Aquesta és l'última foto del dia. Debíen ser les 6'00 de la tarda 日本のけんちじかん (aquí ja vaig cambiar l'hora del rellotge, com s'ha de fer). A aquesta hora, jo ja no m'aguantava i me'n vaig anar a dormir. En tot el dia, degut al jetlag, només vaig menjar una poma i, em vaig llevar l'endemà a les 9'00 i perquè no podía perdre el temps. Ais....

dimarts, 14 d’abril del 2009

りよこをはじめましょう! Comencem el viatge!

El primer dia va ser molt cansat i molt emocionant! Com ja vaig dir, és el primer cop que viatjava a l'estranger i, a més, sola. El viatge en avió va durar en hora d'Espanya, des de les 10'00 del matí fins les 12'00-1'00 de la matinada; tot i que al Japó ja eren les 9'00 del matí i, si vols aprofitar bé el viatge, no et poses a dormir només arribar, aguantes estoicament el nou horari i te'n vas a dormir quan tothom se n'hi va ^^

Evidentment, tinc fotos fins i tot de l'avió que, les vaig fer per l'emoció de ser el primer cop en fer un "viatge" llarg en avió (véase el primer post XD) i, a més, m'ajudaràn a explicar el jetlag XD.

Aquesta és una foto feta a les 10'00 del matí hora d'Espanya, si fa o no fa, perquè mentre t'enlaires o no, passa una estoneta ^^


Em sembla que la vaig fer poc després d'haver passat la costa gironina. Al mateix temps, ja ens estaven servint el dinar ><><, però ja que t'ho donen, t'ho menges. No tinc fotos del menjar perquè prou tenia en pensar que m'havia de menjar tot allò per no morir-me de gana després >< <-el que fa la inexperiència. Un bon consell per qui hagi de fer viatges llargs en avió és, no mengeu quan l'agafeu, perquè només enlairar-te, et donen el dinar, o sopar, o el que sigui. A més, l'aigua va en tarrines però, després et tornen a passar els/les assafatos/es per si vols beure res més a part d'aquella tarrineta d'aigua i, encara et tornen a passar per servir-te el café/tè, evidentment. També ténen una mini tenda onair, amb perfumeria, teca i altres <- et passen amb un carret assortit de tots els productes que t'ofereixen per comprar.
Aquesta foto és feta a Vantaa, l'aeroport de Helsinki, a Finlàndia. La diferència horària és només d'una hora. Devien ser les 3'00 de la tarda a Espanya, les 4'00 a Helsinki. L'aeroport és força petitet, un no s'hi pot perdre; a més, està tot molt ben senyalat tant en finlandès com en anglès.
El temps d'espera es fa molt curt. Entre vol i vol, t'has d'esperar entre unes 2'00-3'00 hores però, mentre baixes de l'avió, mires una mica les tendes de l'aeroport i, tornes a pujar, es passen volant.

Com es pot veure a la foto, el temps no era precissament faborable. Estava nevant i pluvisquejant a la vegada. Per poder enlairar l'avió, van haver de ruixar-lo amb aigua per enretirar el possible gel que pogués ocasionar problemes durant el vol. Tot això, allà, ho ténen per mà, no com en altres llocs que amb res es col·lapsa tot ¬¬


La lluna a les 6'00 de la tarda hora d'Espanya. Foto feta des de l'avió i, altre cop, al mateix temps que servien el "sopar", ja que gairebé ens acabàvem d'enlairar. Com que no havia après del matí, m'havia comprat un paquet de galetetes i n'havia menjat 4. Per si fós poc, la safata de menjar d'aquest segon vol era més gran i duia, evidentment, més coses ><, potser perquè el vol era de unes 9'00 hores ><. Més tard, els/les asafatos/es ens van fer abaixar les "persianes" per simular una curta nit i fer més passable el jetlag. Això funciona per qui pot dormir mentre viatja ¬¬

És una foto feta a les 11'30-12'00 de la nit, hora d'Espanya, i, s'està fent de dia. No sé si es veu bé però, sinó, ho explico igualement XD Lo curiós d'aquesta foto és que hi ha gebre per la part de dins de la cabina O.o No cal a dir com vaig acabar després del viatge, no? Sí, ben refredada.

L'avió va aterrar entre les 12'00-1'00 de la matinada, hora d'Espanya, però, les 9'00 del matí hora del Japó (日本). No tinc fotos de l'aeroport perquè anava una mica de cul. Només arribar, et baixen de l'avió i, et trobes que les maletes ja fa una bona estona que donen voltes. Et porten a una sala enorme i buida practicament O.o. Allà separen als viatgers que arriben en dos grups, immigrants i natius, per dir-ho d'alguna manera. Et fitxen (no tarden ni 5 min. O.o) i et recullen uns papers que et donen a l'avió, la declaració de béns i un altre on posses les dades d'on t'allotjaràs i, algún telf. de contacte. I, ja està, ja ets al 日本 ^^

Jo vaig anar a parar a l'aeroport d'Osaka. D'allà, havia d'anar a Kyoto, on m'esperaven unes amigues que estàn encara estudiant d'intercambi ^^. Aquesta és una de les grans sorts que he tingut aquest any i, que no s'han d'acabar, ja explicaré perquè en el seu moment. A més, aquestes amigues, m'havien reservat una plaça en un taxi-bus que em va recollir a l'aeroport i em va deixar a la porta de la residència on passaria els tres primers dies ^^. Aquests japonesos (日本人) són molt ràpids ><>< Però, ho deixaré aquí, sinó es farà massa llarg (prou llarg que n'és ja) XDD

dimecres, 8 d’abril del 2009

こそうのりよこう Preparatius del viatge

Les frases que escric en japonès poden tenir moltes faltes, perquè tot just començo a estudiar l'idioma. Però, com a mínim hi ha la intenció ^^ Quan sàpiga i pugui, corregiré les XDD

Feia molts mesos que estava preparant-me el viatge: mirava les aerolínies i comparava preus, mirava l'allotjament, assegurances de viatges, i llocs que visitar i com arribar-hi. En aquests casos, va molt bé tenir una llibreteta on anar-ho apuntant tot. El vol que vaig agafar fa escala a Helsinki, Finlàndia. És una empresa que està força bé, Finnair. El viatge es reparteix en dos vols: l'un de 3-4 hores i, l'altre de 8-9 hores. Hi han altres opcions, com l'aerolínia de Japó, que fa escala a França, però, el segon vol tarda unes 11 hores. Últimament, la JAL està pensant en fer vols directes de Barcelona a Japó.
També va molt bé tenir en compte que s'han de tenir números de telèfon de contacte per si passa res, com el de l'ambaixada, tot i que he sentit que no hi fan gran cosa allà. I, un altre telèfon que està bé tenir és el que hi ha per trucar a cobro revertit a Espanya des de l'estranger: 00-53-93-41.

Hi han moltes més webs però, la que més he utilitzat per mirar els llocs per visitar és japan guide
Aquesta web, a més de tenir llistes de llocs turístics, té una petita explicació històrica ó cultural, o ambdós, també t'indica com arribar-hi i, no sempre però quasi, els preus de les entrades.

Per l'allotjament, els hostals són una bona opció. També hi han hotels a preus raonables; l'habitació més senzilla per a una persona ronda els 5.000 yens, si ho trobeu més barat, jo m'ho miraria molt bé, que no sigui una enganyifa.

Pel que fa al transport, en la meva opinió, l'he trobat car. No he anat amb ave però, el tren superbala (のぞみ), com a molt baix, pot costar uns 12.000 yens. El transport per dins la ciutat, també el trobo car. Si aquí a Espanya, un viatge de bus et pot costar gairebé 2 euros, allà els passen. Hi han bonus de bus però, són d'un dia i, amb un plus, també es poden utilitzar en el metro. I, ATENCIÓ, perquè els conductors no donen cap mena de canvi, s'ha de donar l'import exacte QUAN ES BAIXA del bus (com a mínim a Kyoto); el metro es paga abans d'entrar. Però, en els bussos hi han unes màquines que et poden donar canvi de moneda però, com a màxim de 1000 yens, més no. Ja esteu advertits. També hi ha el Japan Rail Pass, un pass especial que només el poden comprar a l'estranger les persones no residents al Japó. Amb aquest pass, podeu utilitzar qualsevol transport PERÒ, només de l'empresa JR. Si teniu planejat fer viatges llargs entre diverses ciutats, segurament us sortirà a compte, però, si volteu per un parell de ciutats, jo no el faria, perquè molts cops no agafes el transport de l'empresa JR.


Per ara això és tot ^^ Poso alguna foto per anar fent boca ^^