divendres, 29 de gener del 2010

22日 3 月 2009年, 日曜日

Si mai voleu veure bones vistes de la ciutat de Tòkio, el millor lloc és el mirador de l'edifici del govern metropolità de Tòkio, i no pas la torre de Tòkio. La torre de Tòkio et fan pagar i has de fer una cua impressionant però, a l'edifici del govern metropolità, l'entrada és gratuïta, si més no, també hi ha cua si no arribes d'hora XP


Les vistes són espectaculars però, el dia no acompanyava, a vegades plovisquejava i, estava núvol.

A l'última planta de l'edifici, la nº 45 i que és el mirador, també trobes un petit restaurant, per qui vol dinar allà. No vaig ni gosar mirar els preus.

La torre de Tòkio.

Després d'allà, vam anar a veure el jardí del costat, que és un lloc bastant turístic, també. Allà, aprofitant que havia deixat de ploure, vam dinar (altre cop carmanyoles).


Aquest jardí és molt gran i, tenia les seves seccions: el jardí tradicional, el modern, una part que li diuen la mare protegint el seu fill (els arbres en aquesta zona són enormes), etc...


Sortint del parc ens trobem amb una concentració de rockers ballant XD

Després vam fer ruta fins a Harajuku, que estava ple de gent i gairebé no vam poder entrar però, ens vam fer un puricura, em sembla que es diu (fotos que són pegatines i que les pots adornar com vulguis ^^); i, després, vam fer ruta fins a Shibuya, que també estava ple. A Shibuya hi ha un altre mandarake però, no tant gran. El vam intentar trobar i va ser impossible, allà la gent passava de nosaltres i no els hi podies preguntar.

L'entrada de Harajuku.
El famós encreuament de pas zebra de Shibuya.
El casi emblemàtic edifici 109 de Shibuya. Surt a moltes pelis i animes japonesos.

Del dia següent, no crec que faci falta posar fotos i, tampoc en tinc gaires, més que res, perquè vam anar a Disneyland Tokyo. No crec que faci falta dir res més a part que, totes les crispetes tenen un gust estrany. Les tenen amb curry, amb soja, amb mel i, en alguna part, encara les vaig veure que n'eren només amb sal! però hi havia unes cues per comprar-ne que vaig passar.

dijous, 28 de gener del 2010

21日 3 月 2009年,土 曜日 (2na part)

Una de les meves amigues havia escoltat d'un lloc on es feia un mercat a l'estil del de st. Antoni, als diumenges a Barcelona. Aquesta era la nostra primera destinació aquell dia.

El mercat era tal i com li havien dit però, el que no havien dit es que estava situat en un pàrquing enorme i, que ocupava tot el pàrquing gairebé. Una burrada de gran. Hi havien moltes coses curioses, tals com joguines antigues, aparells electrònics que vés a saber per a què serveixen, etc... interessant per a qui li agraden aquestes coses. En el meu cas, no em fa ni fred ni calor.


Arribat el migdia, agafem el monorail per anar al centre de Tòkio i dinar per allà. És el primer dia que no porto carmanyola!!! TT.TT

El pla és anar a akihabara però, acabem donant una mica de volta per mirar una mica més la ciutat. I, entre els carrers que passem estan el dels llibres, el de l'electrònica i, el de la música, on em vaig comprar una petita joia ^^ les partitures per banda d'una cançó que m'agrada ^^


Finalment, ens aturem en un lloc de menjar ràpid per dinar. Tenen una màquina a fora on es compra el tiquet del dinar, llavors entres a dins i l'entregues a la dependenta i, amb un minut ja te'l tenen fet O.o Els menús estan exposats a l'entrada amb fotos i, són enganyoses perquè els plats semblen més petits ><.

Després de dinar, i fent un petit gran esforç (el que et permet un estómac ple), arribem a akihabara i, el primer que busquem és l'edifici Mandarake. Aquest és el lloc que tot otaku ha de visitar a Tòkio, diuen; però, jo el vaig visitar i, sí, és enorme però, només té còmics i cosplay. L'última planta és on hi han les figuretes però, a un preu que t'hi repenses. A part de figuretes i manga, només hi han disfresses de cosplay.


El Mandarake és l'edifici negre.

Pel meu gust, em van agradar més les botigues del voltant, tot i que l'ambient era una bogeria. Els edificis dels carrers eren tot botigues, a la planta baixa, a la primera hi havia una altra botiga, a la segona una altra diferent, i així com tantes plantes tinguessin els edificis. A això, se li ha de sumar el fet que cada botiga té la música a tota castanya.

L'experiència es pot resumir així: 3-4 hores pululant per allà i, només he vist un carrer de cantonada a cantonada i, el de davant, també de cantonada a cantonada. Hi han tantes coses que se t'escapen de la vista O.o Però, estic contenta, vaig aconseguir el meu depertador de Totoro ^^.


La tornada a l'hostal va ser bastant LOL. Estàvem les tres amigues esperant el tren, al costat, un munt de gent que ha acabat de treballar. Quan arriba el tren, ens acostem per entrar al tren i, les dues amigues meves es veuen arrosegades i apretades per la multitud, mentrestant, a mi se'm queda una cara de què ha passat XP Va ser molt impactant veure com un home es posava d'esquena a la porta del tren i empenyia amb l'esquena mateixa per poder entrar tot i estar ple a vessar O.o i, encara s'hi va fer lloc O.o

El següent tren que va passar, el que jo vaig agafar, anava buit ¬¬ no acabo d'entendre perquè havia d'agafar tothom aquell tren ¬¬