つづけましよう。Continuem ^^

Havíem quedat que l'avió va arribar a les 9'00 del matí, 日本のけんちじかん hora local del Japó. M'han dit moltes coses sobre el jetlag però, sempre coincideixen en que, quan arribes a la destinació en qüestió, has de seguir l'horari d'allà com si fos el de cada dia. És un consell que vaig seguir, més que res, perquè només tenia dos setmanes per endavant per veure-ho tot.

Abans, també he comentat en altres posts, que els japonesos 日本人 són molt ràpids. L'explicació: normalment, aquí a Espanya, no acostumo a fer tard gairebé mai però, allà, semblava que sempre anava tard ><. A l'aeroport de Kansai 関西, el d'Osaka 大阪市, no és que fos molt gran, però m'hi vaig perdre una mica. Vaig estar 10 min. per trobar el punt de trobada del taxi-bus, i ja era la última en arribar ><. La gent va molt per feina. D'Osaka a Kyoto es tarda una hora en cotxe aproximadament. Si això li sumem el temps en recollir les maletes i passar per la aduana, vaig arribar a les 12'00 del migdia a la residència. No tinc fotos de la residència perquè la maleta em va donar molts mal de caps; el candau de còdig que duu, es va trencar i no la podía obrir. Em va haver d'ajudar en Kyle, un americà que viu a la residència també, i bon amic de les meves amigues (els amics dels meus amics són els meus amics <-.no sempre és cert, però bueno). Finalment, vaig poder treure les peles per pagar l'estança. La resta del dia, el vaig passar al Fushimi Inari Taisha, el temple dedicat als negocis. La seva característica més destacable és que, està plè de torii とりい que són portes dels temples de color vermell i negre. Aquests torii són encarregats per diverses empreses i col·locats al temple com una forma votiva per cridar la bona sort per l'empresa. Aquesta és l'entrada al temple. Ja la vaig possar en un altre post anterior ^^

Aquestes casetes són llocs per rezar. Llances una moneda dins un "moble" amb barres (perquè entri i no surti XDD), mous una corda enorme que penja del sostre i, que farà sonar uns picarols, també molt grans; piques de mans dos cops, fas la teva petició, fas una reverència i ja està ^^ Crec que és així. La veritat, ni els propis japonesos saben com fer-ho, perquè ho he vist fer de mil maneres mentre he estat al Japó.


No es veu massa bé però, és una guineu. És l'animal que "presideix" aquest temple. Per alguna raó que encara no conec, sempre he relacionat la guineu amb els torii. El fushimi inari taisha n'està ple d'estatues de guineus.


És una de les meves amigues. És qui em va reservar el taxi-bus i l'habitació de la residència. Li haig de donar mil gràcies perquè em va estar ajudant tota l'estona durant el viatge. Després explicaré de que va això de l'habitació, perquè té una mica d'història.

Aquests són els torii. Aquests són molt grans i, encarregats per empreses també grans, ja que són molt cars.

Perquè us en feu una idea^^ Sort que la imatge està feta de lluny i no se'm pot veure la cara de "no me aguanto" XDDDD

Aquests són toriis més petits i asequibles per les empreses petites i mitjanes. Encara no ho he comentat, a darrera de cada torii i hi escrit el nom de l'empresa que l'ha encarregat i, molts cops, també l'adreça.

Al final del camí dels torii (tots dos camins duen al mateix lloc) hi trobem aquest temple. La valla està plena de cares de guineus votives. I, si us fixeu una mica més, dins el temple, hi ha un sacerdot que està arreglant el temple. Les cintes vermella i blanca, són la corda que fa sonar els picarols que també estàn penjats del sostre, tot i que aquí no es veu.

Com es pot veure, el dia no acompanya però, no va arribar a ploure. Aquesta és l'última foto del dia. Debíen ser les 6'00 de la tarda 日本のけんちじかん (aquí ja vaig cambiar l'hora del rellotge, com s'ha de fer). A aquesta hora, jo ja no m'aguantava i me'n vaig anar a dormir. En tot el dia, degut al jetlag, només vaig menjar una poma i, em vaig llevar l'endemà a les 9'00 i perquè no podía perdre el temps. Ais....