Una mica d'història: La construcció d'aquest palau va ser ordenada al 1601 pel fundador del Shogun Tokugawa, Ieyasu Tokugawa. Tots els senyors feudals estaven obligats a ajudar en la seva construcció. El 1626 es va completar el palau, durant la regència de Iematsu Tokugawa. Durant aquesta època, el període Edo, la capital del Japó era Edo però, la cort residia a Kyoto.
És un palau que s'ha hagut de reparar amb una certa freqüència degut a diversos incidents. El 1750, el castell central, ドンジョン, va ser impactat per un llamp; 1788, el palau interior va ser destrossat per un incendi que es va propagar per la ciutat. Llavors va quedar pràcticament deshabitat. El 1867, durant la regència de Yoshimitsu Tokugawa, es va proclamar que la cort imperial tornava al palau. I, finalment, el 1939, el palau va ser donat a la ciutat de Kyoto i, un any més tard, es va obrir al públic.
Tot i que he dit que considero el castell de Nijo més un palau que un castell, aquest no deixa de tenir les seves arquitectures defensives pròpies, ja que sempre és necessari protegir el cap d'estat com millor sigui possible. Així, el palau consta de dos anelles defensives concèntriques: un fosso i un mur. Aquestes tenien tres entrades. Entre aquestes dues construccions es troba el palau Ninomaru, les cuines, la guàrdia i alguns jardins. Aquest palau també consta d'un petit mur que el protegeix i només tenia dues entrades, al contrari que el mur exterior. A l'interior, es troba el palau Honmaru i la resta dels jardins.
Per visitar el castell havíem quedat amb una dona que certa persona havia conegut per internet i, que li encanta Barcelona i, sempre que pot i va de vacances. La veritat es que no sembla gaire japonesa i molt influenciada per la nostra cultura i, tot s'ha de dir, el clima també XDDD té la pell més morena que jo XDDD
No tinc fotos de l'interior del palau perquè està prohibit però, intentaré explicar-ho el millor possible: per començar, les parets i les portes estan molt decorades amb motius naturals i animals (sobretot ocells), amb forces colors dels quals predomina el daurat; a vegades, també trobes el sostre pintat. Les portes són les típiques corredores d'estructura de fusta i paper. Fa molta gràcia perquè, cada dos per tres pots veure retalls de paper que s'enganxen s'obre l'altre per fer les reparacions XDDD (el fet que estigui tant decorat és un dels motius que em fa considerar-lo més un palau que un castell per fer la guerra); i la qüestió del terra és molt important XDDD et fan entrar descalç, òbviament, i, quan camines pel terra, aquest fa el soroll del piular dels ocells XDDDD en aquestes situacions és inevitable que a un no li surti el comportament infantil que sempre tenim amagat allà endins XDDDD en altres paraules, no pots refrenar les ganes de saltar, córrer o patejar un mica el terra XDDDD. Però, aquest és el terra dels passadissos, el terra de les habitacions és el típic tatami.
Un cop fora, el recorregut es bassa en els jardins, més que res, no ens quedava més temps. Així que aquí unes poques fotos dels jardins i de flors, tot i que no són ni de bon tros tant macos com els de Himeji.
Això pel que toca a la visita de Nijo-jo. Només puntuar un parell de fets: vam quedar a les 12'00 del migdia, hora local d'allà, i ja anàvem a dinar O.o Per sort, vam anar a un たべほだい (bufet lliure) i, hi havia una cua de mil dimonis, amb la qual cosa, vam començar a dinar a les 13'00h. cosa que a mi m'anava bé però, la cuina tancava a les 14'00h. així que vam haver de córrer una mica XDDD I, la segona cosa, els nois van carretejar tota l'estona unes bosses que duia una de les maries (una de les meves amigues). Això és cavallerositat!
Aquell dia tampoc vaig poder fer gran cosa més: anar a comprar el sopar, fer-lo i agafar l'últim metro cap a l'hotel, a les dotze menys vint, sempre ben puntual.