dilluns, 4 de maig del 2009

つぎはきょみずうでらです!!おもしろい!!

きょみずでらはおもしろいです!でも、あめがいとわしい.
La visita al Kyomizudera, el temple de l'aigua pura, va ser divertida però, aquell dia plovia i no ho va deixar gaudir tant com voldria ><. El Kyomizudera 清水寺 és un altre temple budista que es remonta al 778 però, es veu que els edificis van ser construïts al 1633. Els seus edificis s'alcen al costat del mont Kyomizu ("aigua pura"). És famós, sobretot, pel seu edifici principal que hi destaca un gran balcó de fusta, sostingut per milers de pilars i, que sobresurt del mont. I també té unes bones vistes de la ciutat. L'entrada al Kyomizudera. L'arbre florit no és cap cirerer, és un pruner うめです。
Aquest paisatge en la tardor ha de ser preciós amb tot de tons marronosos i vermellosos.
Aquesta foto de dalt, si s'observa bé, es pot veure la torre de Kyoto ^^ Està feta des del balcó.
És el famós balcó del Kyomizudera però, en primavera i sense ser un dia plujós.

Aquesta és la meva foto, la del dia plujós i, que ni fet a aposta, perquè és la mateixa perspectiva que la de dalt XDDDD


Hi ha una dita tradicional que diu "saltar de la plataforma del Kyomizu" 「清水の舞台から飛び降りる」 que es remonta a l'era Edo. El significat que té és que es creia que, si saltaves del balcó de fusta del Kyomizudera i, sobrevivíes, es cumplia un desitg. La caiguda són uns 13 metres però, segurament degut a la seva vegetació espessa, dels 234 salts que es recorden del període Edo, el 85% van sobreviure.

Sota l'edifici principal, es situa el otawa no taki. Són tres canals d'aigua que cauen en un estanc. L'aigua de la cascada que formen, es diu que té propietats medicinals i que proporciona una vida longeva i sana.

(aquesta foto de dalt tampoc l'he feta jo)
Es diu que també va bé pels estudis. Ara bé, és un negoci, s'ha de pagar per beure d'aquesta aigua ¬¬
La resta d'edificis formen un conjunt de temples dels quals en destaca el Jishu-jinja, dedicat al Okuninushino-Mikoto, un déu de l'amor i els "bons matrimonis". En aquest edifici hi han dos pedres de l'amor separades per 18 metres l'una de l'altra. Es diu que, qui aconsegueix arribar d'una de les pedres a l'altre amb els ulls tancats, trobarà l'amor; i, si l'ajuden, per trobar l'amor també l'hauràn d'ajudar. Haig de confesar que ho vaig i fer i em van ajudar XDDD.
Una de les pedres en qüestió XDDDD
Aquesta foto és molt divertida perquè és l'entrada al que se suposa que són les entranyes del déu al qual està dedicat el temple. Quan entres, has de treure't les sabates, evidentment (a tot arreu t'has de treure les sabates, així que és recomanable un calçat que es cordi i descordi amb facilitat), i et trobes que has de seguir un túnel a les fosques. Tens una corda que et va guiant per tot el túnel, que no és laberint, per sort, però dóna una mica de volta i ho sembla XDDD I, a més, la roca del ronyó va inclosa XDDD Hi ha un moment, durant la petita travesía, en que s'arriba a un punt lluminós dins de tanta foscor; en aquest punt lluminós hi ha una roca que la pots anar fent girar, però no sé ben bé que significa. La qüestió és que és molt divertit XDDD.

S'ha de dir que aquest temple és patrimoni de la Humanitat des del 1994 i, proposat com a una de les 7 maravelles del món, encara que no va ser acceptada.
Sortint del temple hi havia aquest bonze pidolaire.
No sé si són els carrers de Gion però, si no ho són, estàn al costat. Això és baixant, ja fora del temple. Aquí em vaig comprar el meu yukata ^^ i les geta ^^
I on les tres maries vam comprar aquests paraigües tant monos^^ són vermells llisos però, quan es mullen, apareix un estampat de flors de cirerers molt maco^^ Les tres del mateix color XD tot i que hi havia de blau i gris, si no recordo malament.


Se suposava que haviem d'anar a dinar a un ケ-キ-たべほだい, un bufet lliure de pastissos ^^ però, no haviem reservat taula i, teníem 3 hores d'espera; ergo, no vam dinar allà, sinó al primer lloc que vam trobar bé de preu.
No recordo ara com es diu aquest mercat, però per aquí aprop vam trobar un lloc per dinar.

I aquest són les postres un taiyaki d'anko (pasta de mongeta vermella dolça)! estàn boníssims i, també hi ha de crema i xocolata però, de xocolata és més difícil trobar-ne. I, n'he arribat a trobar de おちゃ(tè verd).

La resta del dia el vam passar de tendes, altre cop XDDD Perquè el dia anterior, no sé si ho he dit, vam intentar arribar a algún altre temple per visitar-lo, però no hi vam saber arribar, així que vam acabar anant de tendes XDDD.

じゃね!!!Fins una altre!!!

2 comentaris:

  1. La tia de la botiga era de veritat o era de bronce tmb? xD Yukata?aixo l'espasa feta de bambu o em confon? Geta? et vas comprar geta dius? xD
    No hi ha fotu del pedrucu de dins el temple?
    Tot i el dubtes molt macu ^^

    ResponElimina
  2. XD la tia era de veritat, era una sacerdotesa que estava de dependenta XDD El yukata és un kimono d'estiu i les geta (es pronúncia "gueta") són les sabates típiques que es porten amb el kimono. El pedrusco del ronyó no en tinc fotos, pk no deixen fer fotos en l'"atracció", per dir-ho d'alguna manera.
    També vaig fer allò típic de la predicció del futur, allò que treus un pal amb un número de dins una caixa i, que després et dónen el paper amb aquest número. No sé molt bé el que posa, ho haig de preguntar però, es veu que és de molt bona sort ^^

    ResponElimina