dimarts, 2 de febrer de 2010

24日 3 月 2009年, 火曜日

Aquest dia vam anar a veure un lloc que no recordo el seu nom (quina novetat XDD). Però sí que puc dir que allà vaig veure el primer temple sintoista des que era al Japó. Al contrari que els budistes, els sintoistes canten les seves plegaries i, en definitiva, hi ha més soroll que als temples budistes, que es caracteritzen per ser tot el contrari, molt silenciosos.


Al costat del temple hi havia un carreró tot ple de paradetes de dolços i altres cosetes tipus souvenirs. Allà vaig comprar uns dolços típics de Kyoto que, no els podia comprar a Kyoto perquè caduquen en tres dies TT.TT, i, els que vaig comprar a Tòkio no eren tant bons TT.TT però, eren els únics que aguantarien el viatge de tornada a casa.
Aquí encara no hi havia gaire gent. Més tard, estava tot ple.


Vam estar tot el matí voltant per allà i, intentant trobar-nos, perquè ens va separar i no hi havia manera de trobar-nos XDDD

Vam donar unes poques voltes fins que ens vam decidir a parar-nos a dinar en un gran passeig que, estaven preparant per l'ohanami.
L'ohanami és una tradició japonesa en que la gent dina i fa gresca sota els cirerers florits.

Preparació de l'ohanami.

Més enllà, hi havien unes paradetes de menjar i, vam acabar comprant alguna cosa calenta, per variar una mica ^^ i acabar de fer el dinar.

Peixets!!!!
Per la tarda, vam decidir que cadascuna aniria a veure el que volgués, havent dit una hora per tornar-nos a ajuntar al hostal. Jo vaig aprofitar per anar a veure el Tokyo Dome, l'estadi de beisbol més important que conec al Japó. Després, vaig tornar a Akihabara, per veure una mica més, perquè em vaig quedar amb les ganes, i és quan vaig trobar la meva samarreta de GITS de l'home que riu ^^


Al vespre, havien quedat per sopar amb uns amics a Shinjuku. Eren uns nois que feia un any havien estudiat a la UAB d'intercanvi.

Aquella mateixa nit, les meves dues amigues havien d'agafar un bus nocturn per tornar cap a Kyoto. I, jo vaig haver de tornar sola a l'hostal. L'endemà, ben d'hora al matí, era a mi a qui tocava marxar però, del Japó. Les petites vacances s'havien acabat però, no sense deixar un regust ben agradable i, ganes de tornar ^^

Per tot aquestes anècdotes, dono les gràcies a totes aquelles persones que em van acompanyar, encara que només fossin cinc minuts, perquè em van ajudar moltíssim i, van fer possible que aquest viatge fos la cosa més meravellosa que m'hagués pogut passar ^^ Per tot això, GRÀCIES!

1 comentari:

  1. El barri aquest del temple es Asakusa ^^ es molt macu i molt tranquil *_* a mi em va agradar molt! jaja

    Per cert, quantes entrades has fet de cop no? O_o se m'ha acumulat la feina, però les he llegit totes!! jaja i m'agrada el layout que li has posat al blog ^^

    ResponElimina